Després de molt de temps...

Doncs torna tornar a explicar les coses que vaig fent aquí a les Alemanyes,no??

Bé, fa molt de temps que no poso coses, però tot al seu temps. Ara toca explicar que vaig fer per Setmana Santa. Vaig tenir la sort o desgràcia de quedar-me aquí a Jena sense cap visita: no nòvia, ni amics, ni familia...i dic la sort, ja que Maria, una amiga alemanya d'aquí Jena, em va convidar a passar el diumenge sant amb la seva família a un poblet prop de Bautzen, passar Dressden i gairebé a Polònia.

La regió es coneguda amb un nom propi, diria que era Solbern, però probablement m'estigui equivocant amb una o dos lletres,pero la idea és que ells tenen unes costums pròpies, així com una llengua pròpia, més semblant al polac i txec que no pas a l'alemany, tot i que tots parlen perfectament l'alemany (vamos,com nosaltres amb el castellà!).

I dic que em considero afortunat, per que es una zona on es fan les processons de setmana santa. No són bastant usuals aqui a Alemanya, pero en aquella zona si. Es tracta d'unes 'rues' formades per caballs muntats, en que tots van vestits i van cantant cançons a la Verge i a altres personatges.

La història és que poder hi ha uns 10 pobles que treuen els caballs al carrer, i tots van passant per tots els altres pobles, pero sense trobar-se entre ells. Aquí a la foto, teniu l'exemple: passen per davant de l'esglèsia mentre reben la benedicció del cura. Bé, coses religioses...

La cosa que realment si que vaig trobar molt maca i emotiva, és que al final del dia,sobre les 18.00, tot el poble es reuneix en el cementiri davant de les tombes del seus familiars, i la 'processó' entra dins del cementiri. Després de donar-ne 3 voltes, es queden parats a dins durant 5min i estan cantant en el seu propi idioma. La veritat és que és una pasada i jo que no sóc molt religiós,ho vai trobar molt maco i respectuós.


I després de les penes, tocava buscar el regals del Österhase (conill de setmana santa); la tradició es que el conillet ve a les cases i deixa xocolatines i dolços pels jardins, i la canalla es dedica a trobar-los i a menjar-ne durant 1 mes practicament. Com que jo era novato, i el nòvio de la Maria (que es de Bolivia), tampoc ho havia fet mai, tb vam tenir regalets nosaltres, fent així que l'experiència alemanya fos d'allò més completa i maca.

I per acabar, foto de família de la Maria (la noia rosa que esta ajupida al ben mig de la foto); una família encantadora, que em van convidar a passar un dia perfecte amb ells, i conèixer una festivitat típica de la zona la qual són molts els alemanys que no en tenen ni idea!!

Doncs, espero que us hagi interessat, i fins la propera setmana santa!
LG